Any: 2009

Idioma

l seu disseny té un caràcter especialment valencià: espardenyes amb cintes verdes i calces blanques, saragüells prisats, camisa blanca amb l'escapulari, faixa roja, jupetí brodat i mocador estampat, especialment de color roig i groc. Completen el vestit la manta de vius colors i la montera de vellut amb flors, espigues de blat i la imatge del Jesuset del Miracle. Les armes pròpies són ferramentes de les faenes del camp, però com a signe d'identitat la fila Llauradors té la forca.

n determinades èpoques no van estar presents en la Festa; així, per exemple, el període comprés entre 1846 i 1855. Pel maig de 1858 li corresponia el càrrec d'alferes, al qual va renunciar, possiblement, per passar alguna crisi, ja que tampoc no estigueren presents en la Festa de 1861. Però ja des de 1865 va quedar incorporada definitivament a la Festa, en la qual van tenir els primers càrrecs en 1871 i 1872.

na de les característiques especials dels Llauradors, els populars "Maseros", és la de desfilar en l'entrada de cristians amb matxos, costum que comença en 1889 en què, amb motiu del seu càrrec d'alferes, sol·licitaren permís per a eixir amb cavalleries guarnides. No serà fins a 1942 quan, per primera vegada, faran esquadra en l'entrada. Juntament amb els Andalusos realitzen l'acte del "Contrabando" a les set i quart del matí del dia 24 d'abril.

igne d'identitat per als Llauradors és també la música que els acompanya. Queda associat a ells el pasdoble València, del mestre Padilla, i els darrers anys la rnarxa Pas als Maseros, de José María Valls Satorres, amb motius musicals del folklore alcoià.

n festes els acompanya la banda de música Societat Musical Turisense (Torís).

n l'any 1999 van tindre l'últim Capità en la persona de Alfonso Torres Cardador i l'any 1998 l'Alferes, que va ser Alfonso Torres Cardador.

l actual Primer Tro és Jose Luis Giner Bellver.

Any: 2009

Idioma

Menu

Filà Llauradors