L'Alcoi que inicia el 1500 es caracteritza per un creixement econòmic i demogràfic, marcat per dues fites històriques: la confirmació per part del rei Ferran d'Aragó de les franquícies per al comerç i el pasturatge (1484) i l'aprovació de les primeres ordenances gremials dels paraires, amb la creació de la casa de la Bolla (1497). El creixement poblacional de la vila és apreciable i posa fí a l'estancament demogràfic de la dècada anterior. Aquesta població la formaven els cristians autòctons i una petita, però activa, colònia d'immigrants, de francesos, bascos i castellans. El govern de la vila l'exercien el justícia, tres jurats i un consell restringit de dotze membres.

La primera meitat del segle XVI a Alcoi estarà marcada per la revolta de les Germanies. Els rebels pretenien facilitar l'accés dels menestrals al govern i controlar l'administració dels tributs municipals. La repressió dels agermanats alcoians, agreujada per Germana de Foix, perdurarà fins l'any 1565.

Andreu Sempere coincidirà a Alcoi amb una generació de figures rellevants de la cultura valenciana del Renaixement, com ara el doctor Joan Navarro, catedràtic de Retòrica a València, el mestre de gramàtica Joan Oliver, el metge Dimas Bosch, mossén Onofre Jordà, catedràtic de Llengües Clàssiques a Coimbra, i els religiosos fra Lluís Sisternes i fra Lluís Jordà, entre molts altres membres del convent de Sant Agustí.

Pel que fa l'educació, als inicis del segle XVI existia a Alcoi sols un aula on el mestre instruïa indistintament en llegir i escriure i en gramàtica llatina. Potser per influència de Sempere, els prohoms alcoians impulsaren l'obertura d'una escola de llatinitat. En l'any 1547 contactaren l'humanista aragonés Joan Llorenç Palmireno, amic i col·lega de Sempere a València, per fer-se càrrec de l'escola de xiquets. Palmireno i Sempere impulsaren uns anys després la creació d'una nova escola de gramàtica llatina, la qual estava prop del convent de Sant Agustí.

Aquest revifament cultural també tingué la seua plasmació arquitectònica a la vila, amb l'ampliació de la casa de corts (actual Museu Arqueològic Municipal) i l'antiga parròquia de Santa Maria i la construcció dels convents de Sant Francesc i del Sant Sepulcre.