Un dels mèrits del Renaixement és la recuperació del món clàssic, i amb ell, el de la seua llengua llatina. Calia, doncs, enllestir un nou mètode i manuals de gramàtica per l'aprenentatge del llatí. A la Península Ibèrica aquesta tasca l'encetarà Nebrija el 1441, amb les Introductiones in Latinam Grammaticam i anys més tard, el 1546, Andreu Sempere aportarà la seua Grammaticae Latinaa Institutio per a l'estudi del llatí a les classes de Retòrica.

En un principi, la Grammaticae es va publicar sota el títol de Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio. Incloïa dos llibres, un d'Etymologia, i l'altre de Syntaxis, matèries que venien a correspondre's amb el primer cicle de l'ensenyament del llatí. Així, amb dos llibres, va ésser editada la primera vegada a València el 1546, tot i que la tercera edició, feta a València el 1560, la trobarem escrita sota el títol que l'ha fet famosa: Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.

Amb aquesta obra, Sempere plasmava els seus coneixements i la seua didàctica a les aules. Paradoxalment, els esforços que va fer per introduir la Grammaticae a les nostres terres, van resultar gairebé inútils: no hi ha constància que el seu manual fos usat a la Universitat de València. D'altres terres com Càller (a l'illa de Sardenya), a Baeza (Jaén) i a Palma de Mallorca, se'n beneficiaren de la seua obra. I malgrat que Andreu Sempere no va estar a Mallorca, és allí on va triomfar la seua Grammatica, i fins i tot des de 1774 s'editarà en mallorquí, essent els escolapis i els jesuïtes els qui més l'empraran a les illes.

El prestigi de la Grammaticae fou molt gran i es van fer més de quaranta edicions que anirien des del segle XVI fins gairebé 1847. Recordem la referència que va fer d'ella l'any 1774 l'erudit d'Oliva, Gregori Mayans:

"El Consejo, sin averlo yo suplicado, mandó que mi Gramática se enseñase en todas las Universidades de la Corona de Aragón. Los mallorquines representaron por querer continuar con la Gramática de Andrés Semper escrita en mallorquín. Los catalanes por no dejar la enseñanza en su lengua".