L'OBRA
 DE
 SEMPERE

Andreu Sempere és un dels humanistes valencians més importants del segle XVI i un personatge polifacètic i polígraf. Fou un home de Ciència i de Lletres: metge, gramàtic, pedagog i poeta.

Com a professor, estigué compromés amb la tasca educativa i pedagògica. Per això, no li passaren desapercebuts els vents de renovació humanística que recorrien Europa per aquelles dates.

La seua preocupació pel bon aprenentatge del llatí, junt a la necessitat d'un mètode docent apropiat, l'induïren a escriure un tractat de Gramàtica, i altres de Retòrica i d'Oratòria, i a publicar obres d'autors clàssics, com Ciceró o d'altres humanistes contemporanis seus, com ara Jorge Cassander.

La seua obra capital fou la Grammaticae Latinae Institutio. En ella dóna preceptes i directrius per a parlar i escriure amb correcció, "bene loqui", als seus alumnes. Altres dos llibres força importants són Methodus Oratoria i De Sacra Ratione, on Sempere resumeix els ensenyaments d'Oratòria i de Retòrica per a què els estudiants sàpiguen expressar-se amb elegància i de forma persuasiva, "bene dicere".

Com a professor de Llengua llatina, preocupat pel seu correcte aprenentatge i la seua aplicació, va imitar i va defensar l'estil retòric de Ciceró. Per la qual cosa edità quatre dels seus discursos Pro C. Rabirio, Pro Lege Manilia, Pro M. Marcello i Philippica VII, i el tractat Orator ad Brutum.

Les seues inquietuds pedagògiques també es manifestaren en l'estructuració dels nous plans d'estudi, on esmenta com calia estudiar per aconseguir millors resultats en el camp de la Retòrica, la Dialèctica i la Gramàtica o quins autors i quins tractats havien de llegir els estudiants, etc.