Crec, creiem, el Claustre de Professors de l'Institut d'Ensenyament Secundari Andreu Sempere, que aquest curs acadèmic és una bona data per a recordar la figura de l'esclarit humanista alcoià a qui li hem dedicat el nom del Centre. I és una bona data per dos motius. El primer d'ells, que ens serveix d'excusa i de motivació, és que al voltant del canvi de segle s'acompleix el 500 aniversari del seu naixement: i la fita ho val. I l'altre, tal vegada més suggeridor i pedagògic, és que l'esdeveniment ens ve al pèl per a donar a conéixer entre els nostres alumnes -i també entre els pares i els professors- la vida i l'obra d'aquest il·lustre personatge; i això també ho val.

Els nostres alumnes són el que són: és a dir el producte d'una época. I hem d'inculcar-los que si la seua càrrega genètica és a l'ADN que han heretat dels seus pares, l'herència cultural la tenen escrita en cada tret del passat, pel que cal que els ensenyem a interrogar-lo amb curiositat i amb respecte i a que esbrinem els seus orígens. I la figura de Sempere és un punt de referència obligat en aquesta tasca.

Però, si mirem endarrere no és per nostalgia -mala feina els faríem si la tasca docent l'acabàrem aquí-, tot el contrari, és perquè el passat ens dóna les claus per a comprendre el present a la vegada que ens prepara per afrontar el futur. I Sempere, l'alcodiani doctoris, -com ell s'acreditava amb orgull-, el filòleg rigorós, el metge inquiet i innovador, l'home del Renaixement, és l'exemple adient i un paradigma a imitar per les noves generacions d'estudiants.

Ara, el valor afegit de la tasca educativa és saber inculcar als nostres alumnes l'esperit de tolerància i de respecte cap a altres cultures i altres idees, l'amor a la Ciència, i al saber-ne més, la sensibilitat davant les desigualtats i les injustícies socials o el sentit crític, eines que són indefugibles per afrontar el futur amb esperança, un futur que és d'ells. És el repte.