El període històric que va viure l'alcoià Andreu Sempere és una etapa de grans esdeveniments culturals, coneguda amb el nom d'Humanisme. És l'época de màxim apogeu intel·lectual de la Universitat de València on conviuen un munt d'humanistes, circumstància que no tornarà a repetir-se a les nostres terres fins la vinguda de la Il·lustració.

Andreu Sempere naix a Alcoi tot i que no se sap amb certesa la data: uns autors la fixen el 1499 i altres uns anys després , entre 1500 i 1510.

De jove va estudiar Medícina tot i que no sabem on; tal vegada ho faria a París o a Montpellier. Sembla que fou deixeble del cèlebre metge Luis Collado, apassionat defensor dels mètodes experimentals que propugnava Vessali.

Però, serà en el camp de la Filologia -la Gramàtica, la Retòrica i l'Eloqüència- on mostrarà Sempere el seu esperit humanístic i renovador per a ensenyar amb precisió i senzillesa la llengua llatina.

A partir de l'any 1539 dóna classes de Gramàtica llatina i serà catedràtic de Retòrica a la Universitat de València.

Anys després, el 1546, es publica a València la primera edició de la seua Gramàtica, feta d'encàrrec per a ésser impartida a les escoles de Càller, a l'illa de Sardenya, on tal vegada marxaria durant un curt espai de temps per a impartir classes, tot i que al poc tornaria a València.

Entre els anys 1556 i 1558 vingué a Alcoi a exercir la medícina. Els motius que l'indueixen a abandonar la Universitat no són clars. Tal vegada fugia de l'esclat de pesta que havia aparegut a València o tal vegada va marxar per desavinences econòmiques amb la Universitat. De fet, quan aquesta li va oferir 1.000 sous de jornal, així com de poder exercir al temps la seua professió de metge, tornà a ocupar la càtedra de Retòrica fins la seua mort que va tenir lloc catorze anys més tard, el dia 5 de febrer de 1572.