Les escasses condicions higièniques i medioambientals que tenia la ciutat per aquelles dates afavorien la difusió d'un munt de malalties infeccioses i contagioses com el grup, la pigota, la pallola, l'escarlatina, la disenteria o el tifus, entre altres.

A banda de la lluita diària contra aquest tipus de malalties, l'Hospital també va donar bon servei en moments força difícils per a la població com la passa de grip de 1918, que afectà milers d'alcoians, la catàstrofe ferroviària que va esdevenir als afores d'Ontinyent quan un comboi de tropes va descarrilar l'any 1922 produint quantitat de morts i ferits alguns dels quals es van hospitalitzar a Alcoi, o durant la Guerra Civil, quan va actuar com a hospital de sang en acollir a nombrosos ferits que venien del front.

Amb l'adveniment de l'època bacteriana i el canvi de mentalitat mèdica, l'Hospital va anar dotant-se de nous serveis mèdics i d'innovacions tècniques, com la instal·lació d'un gabinet d'electroteràpia i raigs X, un pulmó d'acer, una clínica oftalmològica i altra que atenia malalts de cor.

Per tal de rebaixar la incidència de la tuberculosi, el 1934 es va inaugurar, dintre del recinte hospitalari, un pavelló antituberculós que donava assistència mèdica a quantitat de tísics.