L'Hospital d'Oliver inicià la seua construcció el 17 de febrer de 1868 i s'inaugurà nou anys després, el 30 de juny de 1877, essent tot un esdeveniment nacional.

Jeroni Granell i Mundet (1834-1889), mestre d'obres barceloní, va ésser l'encarregat de projectar els plànols i fou el director de l'obra amb la col·laboració del mestre d'obres alcoià Francesc Carbonell Payá.

Jeroni Granell és un dels noms més rellevants de l'arquitectura catalana de la Restauració. La major part de la seua obra és d'estil eclèctic, propi de la segona meitat del segle XIX, i utilitza, segons la funció de l'edifici que projecta, aspectes neogòtics, neoromànics, neorenaixentistes o neomudèjars.

L'Hospital d'Oliver consta de dos pavellons independents -un per a cada sexe- edificats en forma de creu i connectats a un bloc central, on se situen els serveis administratius i la capella. Aquesta és de planta de creu grega i està coronada per una gran llanterna.

La façana és regular i simètrica i està inspirada en el classicisme acadèmic, propi dels edificis públics i benèfics de l´època, però incorpora elements decoratius de caire medieval o renaixentista.

L'edifici està concebut segons les mesures higièniques del moment: allunyat, en aquelles dates, de la ciutat; envoltat d'arbres; amb diferents pavellons de servei com són la quadra, la vaqueria, el safareig, el magatzem o el galliner, tots situats al darrere de l'edifici i separats de l'obra principal; conductes de ventilació integrats a la façana que connecten amb les sales dels pacients; grans finestrals per a facilitar la llum del sol, etc.