Ara fa tres anys esta Regidoria de Cultura iniciava una fructífera col.laboració, per mitjà de l'Arxiu Municipal amb l'IES Andreu Sempere amb el desig comú de difondre els nostres valors culturals com a ciutadans i transmetre'ls a les noves generacions d'estudiants en primer lloc i, per extensió, a tota la ciutadania alcoiana. Amb diversitat de temes i a través d'exposicions de caràcter monogràfic (sobre el llatinista Andreu Sempere i sobre el prohom Agustí Oliver i l'Hospital Civil del qual va ser fundador) hem passejat de forma pausada i acurada per la història de la nostra ciutat a través de les vivències i el tarannà de dos personatges singulars.
Potser el repte d'enguany ha estat major perquè ens endinsem en una època de dolor i patiment, en què els nostres pares, avis o besavis sofriren la crueltat d'una guerra entre germans. Però, surant enmig d'este desencís general, sobreisqué la solidaritat d'aquella gent que des de la llunyania de les terres escandinaves va voler mitigar els desastres de la guerra esclatada al sud dels Pirineus.
Tot i que ara ens sembla d'allò més normal l'ajuda humanitària internacional i la presència quotidiana de les ONG arreu del món, cal situar-se en 1936 per a comprendre les voluntats de milers de ciutadans suecs i noruecs que, de manera solidària, aportaren la seua contribució econòmica per socórrer el poble espanyol. El que totes estes energies fluïren cap a Alcoi i no cap a un altre indret no deixa de ser menys anecdòtic. I ens obliga, no ja a recordar sinó a retre homenatge a persones que, com el senador Branting, Kristian Gleditsch i la "peladilla de Alcoy", Niní Haslund, s'encarregaren in situ de dur endavant la gesta humanitària que arribava en els combois que venien del nord. Al seu costat trobarem molts metges i infermeres que es desplaçaren per treballar i residir a Alcoi. I equiparen tot un hospital de nova planta i formaren els sanitaris alcoians i les infermeres alcoianes. Quanta energia i il.lusió hi degué haver depositada en estos homes i dones que venien de terres llunyanes, per socórrer a una gent de la qual no coneixien ni tal sols la llengua, només impulsats per l'afany d'ajudar els seus congèneres.
Com a fills i, irremeiablement, captius del nostre passat, no tenim cap altra obligació que reconéixer ja d'una manera notòria i pública el nostre agraïment als ciutadans suecs i noruecs pel socors humanitari que oferiren al poble d'Alcoi en les hores de més tristor de la nostra història recent.
|
Trini Miró Miró
Regidora de Cultura
|
|
