• Part I: Declaració de consens: les ciutats europees cap a la sostenibilitat.
• Part II: Campanya de ciutats europees sostenibles.
• Part III: Participació en les iniciatives locals del Programa 21: plans d’acció local a favor de la sostenibilitat.

1.1 El paper de les ciutats europees

Nosaltres, ciutats europees, signatàries d’aquesta Carta, declarem que en el curs de la història, hem conegut imperis, estats-nació i règims, i els hem sobreviscut com a centres de la vida social, portadors de les nostres economies i guardians de la cultura, el patrimoni i la tradició. Juntament amb les famílies i els barris, les ciutats han estat la base de les nostres societats i estats, el centre de la indústria, l’artesanat, el comerç, l’educació i el govern.

Comprenem que el nostre actual mode urbà de vida, i particularment les nostres pautes de divisió del treball i de les funcions, l’ocupació del sòl, el transport, la producció industrial, l’agricultura, el consum i les activitats d’oci, i per tant, el nostre nivell de vida, ens fa especialment responsables de molts dels problemes ambientals amb els quals s’enfronta la humanitat. Aquest fet és especialment significatiu si hom té en compte que el 80% de la població europea viu en zones urbanes.

Hem après que els actuals nivells de consum de recursos en els països industrialitzats no poden ser assolits per la totalitat de la població mundial, i encara menys per les generacions futures, sense destruir el capital natural.

Estem convençudes que la vida humana en aquest planeta no es pot sostenir sense unes comunitats locals sostenibles. El govern local es troba prop del lloc on es perceben els problemes ambientals i molt a la vora dels ciutadans; a més comparteix amb els governs de tots els àmbits territorials, la responsabilitat del benestar de la humanitat i de la natura. Per tant, les ciutats tenen una funció determinant en el procés de canvi dels modes de vida, de la producció, del consum i de les pautes de distribució de l’espai.

1.2 Noció i principis de sostenibilitat

Nosaltres, les ciutats, comprenem que el concepte de desenvolupament sostenible ens ajuda a basar el nostre nivell de vida en la capacitat de càrrega de natura. Mirem d’aconseguir la justícia social, les economies sostenibles i la sostenibilitat ambiental. La justícia social requereix necessàriament la sostenibilitat econòmica i l’equitat, les quals necessiten alhora la sostenibilitat ambiental.

La sostenibilitat ambiental significa, a més, el manteniment i la preservació del capital natural. Necessita que el nostre ritme de consum de recursos materials, hídrics i energètics renovables no superi la capacitat dels sistemes naturals per a reposar-los, i que el ritme en què consumim recursos no renovables no superi el ritme de substitució per recursos renovables duradors. La sostenibilitat ambiental comporta també que el ritme d’emissió de contaminants no superi la capacitat d’aire, de l’aigua i del sòl per a absorbir-los i processar-los.

La sostenibilitat ambiental implica a més el manteniment de la diversitat biològica, la salut humana, la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl a uns nivells que siguin suficients per a preservar per sempre la vida i el benestar de la humnitat, com també de la flroa i la fauna.

1.3 Estratègies locals cap a la sostenibilitat

Nosaltres les ciutats, estem convençudes que la ciutat és, alhora, l’entitat més important capaç d’afrontar inicialment els nombrosos desequilibris arquitectònics, socials, econòmics, polítics, ambientals i de recursos naturals que afecten el món modern i la unitat més petita en què els problemes poden ser resolts com cal, d’una manera integrada, holística i sostenible. Atès que totes les ciutats són diferents, hem de trobar les vies pròpies cap a la sostenibilitat. Integrarem els principis de sostenibilitat en totes les nostres polítiques i farem de les nostres forces respectives la base de les estratègies adequades en l’àmbit local.

1.4 La sostenibilitat com a procés creatiu local en cerca de l’equilibri

Nosaltres, les ciutats, reconeixem que la sostenibilitat no ñes ni un somni ni una situació immutable, sinó un procés creatiu local a l’encalç de l’equilibri que s’estén a tots els àmbits de la presa de decisions en aquest nivell. Permet una realimentació de la informació permanent sobre les activitats que impulsen l’ecosistema urbà cap a l’equilibri i sobre les que l’allunyen d’aquest. En basar la gestió urbana en la informació recollida a través d’un procés d’aquesta mena, la ciutat apareix com un tot orgànic, en què es fan patents els efectes de totes les activitats importants. Mitjançant un procés així, la ciutat i els seus habitants poden elegir entre opcions amb coneixement de causa. Un procés de gestió basat en la sostenibilitat permet de prendre decisions que no representin únicament els interessos de les persones afectades, sinó també els de les generacions futures.

1.5 Resolució de problemes mitjançant negociacions obertes

Nosaltres, les ciutats, reconeixem que no ens podem permetre traslladar els nostres problemes al medi ambient ni tampoc a les generacions futures. Per tant, hem de resoldre les nostres dificultats i desequilibris primer per nosaltres mateixos i, si cal, amb l’ajut d’entitats regionals o nacionals. Aquest és el principi de la concertació, l’aplicació del qual donarà més llibertat a cada ciutat per a definir la naturalesa de les seves activitats.

1.6 L’economia urbana cap a la sostenibilitat

Nosaltres, les ciutats, comprenem que el factor restrictiu del nostre desenvolupament econòmic ha esdevingut el nostre capital natural, com l’atmosfera, el sòl, l’aigua i els boscos. Ens cal, doncs, invertir en aquest capital, respectant l’ordre prioritari següent:

• Invertir en la conservació del capital natural existent (reserves d’aigües subterrànies, sòl, hàbitats d’espècies rares).
• Fomentar el creixement del capital natural i reduir-ne el nivell d’explotació actual (per exemple, de les energies no renovables).
• Invertir, per tal d’alleugerir la pressió sobre les reserves de capital natural, mitjançant l’expansió de capital natural cultivat, com ara parcs d’esplai urbà que mitiguen la pressió en els boscos naturals.
• Incrementar l’eficiència en l’ús final dels productes, com ara edificis d’elevada eficiència energètica o transports urbans respectuosos amb el medi ambient.

1.7 Justícia social per a la sostenibilitat urbana

Nosaltres, les ciutats, som conscients que els pobres són els més afectats pels problemes ambientals (soroll, contaminació pel trànsit, absència d’instal.lacions d’esplai, habitatges insalubres, inexistència d’espais verds) i els que tenen menys capacitat per a resoldre’ls. El repartiment desigual de la riquesa és la causa de comportaments insostenibles i fa més difícil canviar-los. Tenim la intenció d’integrar les necessitats socials bàsiques de la població, com també els programes de sanitat, ocupació i habitatge, en la protecció del medi ambient. Volem aprendre de les primeres experiències d’estils de vida sostenibles, de manera que puguem millorar la qualitat de vida de la ciutadania en comptes de maximitzar simplement el consum.

Mirarem de crear llocs de treball que contribueixin a la sostenibilitat de la comunitat i reduir així la desocupació. En intentar atreure o crear ocupació, avaluarem els efectes de les oportunitats econòmiques en termes de sostenibilitat per tal d’afavorir la creació de llocs de treball i productes duradors que s’ajustin als principis de sostenibilitat.

1.8 Pautes sostenibles d’ús del sòl

Nosaltres, les ciutats, reconeixem que és important que les nostres autoritats locals apliquin unes polítiques efectives d’ús dels sòl i d’ordenació del territori que impliquin una avaluació ambiental estratègica de tots els plans. Hem d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les concentracions urbanes més denses de proporcionar serveis públics de transport i subministrament d’energia més eficients i, alhora, mantenir la dimensió humana del desenvolupament. En emprendre programes de renovació del centre de les ciutats i en planificar noves zones suburbanes, tractem de cercar funcions múltiples per tal de reduir la mobilitat. El concepte d’interdependència regional equitativa ens ha de permetre equilibrar els fluxos entre el camp i la ciutat i impedir a les ciutats la simple explotació dels recursos de les zones perifèriques.

1.9 Pautes de mobilitat urbana sostenible

Nosaltres, les ciutats, ens hem d’esforçar per millorar l’accessibilitat i per mantenir el benestar i els estils de vida urbana, tot reduint el transport. Sabem que perquè una ciutat sigui sostenible, és indispensable reduir la mobilitat forçada i deixar de fomentar l’ús innecessari de vehicles motoritzat. Donarem preferència als mitjans de transport respectuosos amb el medi ambient (en particular els desplaçaments a peu, en bicicleta o mitjançant els transports públics) i situarem en el centre dels nostres esforços de planificació una combinació d’aquests mitjans. Els diversos mitjans de transport urbans motoritzats han de tenir la funció subsidiària de facilitar l’accés als serveis locals i de mantenir l’activitat econòmica de les ciutats.

1.10 Responsabilitat del canvi climàtic global

Nosaltres, les ciutats, comprenem que els riscs considerables que comporta l’escalfament del planeta per els entorns naturals i urbans i per a les generacions futures requereixen una resposta adequada per a estabilitzar i posteriorment reduir, tan aviat com sigui possible, les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle. També és igualment important el fet de protegir els recursos mundials de biomassa com els boscos i el fitoplàncton, que fan un paper fonamental en el cicle del carboni del planeta. La reducció de les emissions de combustibles fòssils requerirà polítiques i iniciatives basades en un coneixement exhaustiu de les alternatives i del medi urbà com a sistema energètic. Les úniques alternatives sostenibles són les fonts renovables d’energia.

1.11 Prevenció de la intoxicació dels ecosistemes

Nosaltres, les ciutats, som conscients de la creixent quantitat de substàncies tòxiques i perilloses que s’alliberen a l’atmosfera, l’aigua, el sòl i els aliments, i del fet que totes constitueixen una amenaça com més va més gran per a la salut dels humans i dels ecosistemes. Procurarem per tots els mitjans frenar la contaminació i prevenir-la des de la font.

1.12 L’autogestió d’àmbit local com a condició necessària

Nosaltres, les ciutats, estem convençudes que tenim la força, el coneixement i el potencial creatiu per a desenvolupar estils de vida sostenibles i per a dissenyar i manejar les nostres ciutats cap a la sostenibilitat. Com a representants de les nostres comunitats locals per elecció democràtica, estem preparats per assumir la responsabilitat de la tasca de reorganització de les nostres ciutats per a la sostenibilitat. La capacitat de les ciutats d’afrontar aquest repte depèn dels drets d’autogestió que els siguin atorgats en virtut del principi de subsidiarietat. És fonamental que les autoritats locals tinguin els poders suficients i un suport financer sòlid.

1.13 El protagonisme dels ciutadans i la participació de la comunitat

Nosaltres, les ciutats, ens comprometem a seguir el mandat l’Agenda 21, document clau aprovat en la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, per treballar amb tots els sectors de les nostres comunitats –ciutadania, empreses, grups d’interès- en el desenvolupament de les Agendes 21 locals. Estem d’acord amb la crida del cinquè programa d’acció en matèria de medi ambient de la Unió Europea.

"Cap a un desenvolupament sostenible" i a compartir; per tant, la responsabilitat de l’aplicació del programa entre tots els sectors de la comunitat. En conseqüència, basarem els nostres treballs en la cooperació entre totes les parts implicades. Garantirem l’accés a la informació de tota la ciutadania i dels grups que hi estiguin interessats i vetllarem perquè puguin participar en els processos locals de presa de decisions. Cercarem les oportunitats per a l’educació i la formació en matèria de sostenibilitat: no tan sols per al públic en general, sinó també per als representants elegits i el personal de les administracions locals.

1.14 Instruments i eines per a la gestió urbana orientada cap a la sostenibilitat

Nosaltres, les ciutats, ens comprometem a utilitzar els instruments bàsics polítics i tècnics disponibles per tal d’aconseguir un plantejament ecosistenàtic de la gestió urbana. Aprofitarem l’àmplia gamma d’instruments per a la recollida i el tractament de dades ambientals i la planificació ambiental, com també els instruments reglamentaris econòmics i de comunicació, com ara directives, taxes i drets, mecanismes de sensibilització, incloent-hi la participació del públic. Tractarem de crear nous sistemes de comptabilitat ambiental que permetin una gestió dels nostres recursos naturals que sigui tan econòmica com la del nostre recurs artificial, "el diner".

Sabem que hem de basar les nostres decisions i els nostres controls, en particular la vigilància ambiental, les auditories, l’avaluació de l’impacte ambiental i els sistemes de comptabilitat, de fer balanços i d’informació en diferents tipus d’indicadors, entre els quals cal esmentar la qualitat del medi ambient urbà, els fluxos, i models urbans i, sobretot, els indicadors de sostenibilitat dels sistemes urbans.

Nosaltres les ciutats, reconeixem que en moltes ciutats europees ja s’ha aplicat amb èxit tot un seguit de polítiques i activitats positives per al medi ambient. Aquestes constitueixen uns instruments vàlids per a frenar i atenuar el ritme de la pressió de la insostenibilitat, bé que no poden per elles mateixes invertir aquesta tendència insostenible de la societat. Això no obstant, amb aquesta sòlida base ecològica, les ciutats es troben en una posició excel.lent per a fer un primer pas i poder integrar aquestes polítiques i activitats en el procés de governabilitat, a fi de manejar les economies urbanes locals mitjançant un procés de sostenibilitat comprensible. En aquest procés haurem de concebre i provar les nostres pròpies estratègies i compartir les nostres experiències.

Nosaltres, ciutats europees, signatàries d’aquesta Carta, treballarem plegades per a un desenvolupament sostenible en un procés d’aprenentatge a partir de l’experiència i dels èxits aconseguits a escala local. Ens animarem mútuament per tal d’establir plans d’acció locals a llarg termini (Agenda 21), reforçant així la cooperació entre autoritats locals i integrant aquest procés en les iniciatives de la Unió Europea en matèria de medi ambient urbà.

Posem en marxa la campanya de ciutats europees sostenibles per tal d’encoratjar les ciutats en la seva tasca a favor de la sostenibilitat i alhora donar-los suport. La fase inicial d’aquesta campanya tindrà una durada de dos anys i serà avaluada durant la segona conferència europea sobre ciutats sostenibles, que se celebrarà el 1996.

Invitem totes les autoritats locals, tant si són de ciutats com de poblacions menors, comarques o països i totes les xarxes d’autoritats locals europees a participar en la campanya mitjançant l’adopció i la firma d’aquesta Carta.

Instem totes les grans xarxes d’autoritats locals europees a coordinar la campanya. Es crearà un comitè de coordinació format per representants d’aquestes xarxes. Es prendran les mesures que calguin per a les autoritats locals que no formin part de cap xarxa.

Les principals activitats d’aquesta campanya seran les següents:

• Facilitar l’assistència mútua entre ciutats europees per a la concepció, el desenvolupament i l’aplicació de polítiques orientades vers la sostenibilitat.
• Recollir i divulgar la informació sobre experiències satisfactòries d’àmbit local.
• Fomentar el principi de sostenibilitat entre les altres autoritats locals.
• Captar nous signataris de la Carta.
• Organitzar cada any "un premi de la ciutat sostenible".
• Formular recomanacions polítiques a la Comissió Europea.
• Contribuir als informes de ciutats sostenibles del grup d’experts sobre medi urbà.
• Donar suport als responsables de la presa local de decisions a aplicar la legislació i les recomanacions apropiades de la Unió Europea.
• Publicar un butlletí d’informació de la campanya.

Per dur a terme aquestes activitats caldrà l’establiment d’una coordinació de la campanya. Invitem altres organitzacions a donar suport actiu a aquesta campanya.

Nosaltres, ciutats europees, signatàries d’aquesta Carta, ens comprometem pel fet de signar-la i de participar en la campanya de ciutats europees sostenibles, a tractar d’arribar a un consens en el si de les nostres comunitats sobre una Agenda 21 d’abast local abans d’acabar l’any 1996. D’aquesta manera seguim al mandat establert en el capítol 28 de l’Agenda 21, tal com es va acordar a la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro el mes de juny de 1992. Mitjançant els nostres plans d’acció locals, contribuirem a l’aplicació del cinquè programa d’acció de la Unió Europea en matèria de medi ambient, "Cap a un desenvolupament sostenible". Els processos d’Agenda 21 locals es duran a terme d’acord amb la primera part d’aquesta Carta.

Proposem que el procés de preparació d’un pla d’acció local inclogui les etapes següents:

• Reconeixement dels marcs de planificació i dels mecanismes financers existents com també altres plans i programes.
• Localització sistemàtica dels problemes i de les seves causes mitjançant àmplies consultes públiques.
• Classificació de les tasques per ordre de prioritat per a tractar els problemes detectats.
• Creació d’un model de comunitat sostenible mitjançant un procés participatiu que inclogui tots els sectors de la comunitat.
• Consideració i avaluació d’opcions estratègiques alternatives.
• Establiment d’un pla d’acció local a llarg termini cap a la sostenibilitat que inclogui objectius mesurables.
• Programació de l’aplicació del pla, incloent-hi la preparació d’un calendari i una declaració del repartiment de responsabilitats entre els participants.
• Repartiment de responsabilitats entre els participants.
• Establiment de sistemes i procediments per a la monitorització i informació de la implementació.

Haurem de revisar si els acords interns de les nostres autoritats locals són apropiats i eficients per a permetre el desenvolupament del procés de l’Agenda 21 local, inclosos els plans d’acció locals a llarg termini cap a la sostenibilitat. És possible que calguin esforços addicionals per tal de millorar la capacitat d’organització, en els quals caldrà incloure la revisió dels acords polítics, els procediments administratius, les tasques col.lectives i interdisciplinàries, els recursos humans disponibles i la cooperació entre les autoritats, incloent-hi associacions i xarxes.

Signada a Aalborg, Dinamarca, el 27 de maig de 1994.