Gerència de Medi Ambient -ALCOI-

Es tracta d'una publicació que contribueix a assolir un coneixement més gran d'aquest espai i, en conseqüència, a estimar-lo, respectar-lo i valorar-lo més.

La Serra de Mariola (1998)

Autor: Colla Ecologista La Carrasca

Quan es van organitzar les primeres jornades de Mil·lenni, la Gerència de Medi Ambient va voler muntar, entre d'altres, una exposició sobre la Serra de Mariola. Sabedors que la Colla Ecologista La Carrasca disposava d'una exposició sobre aquest espai natural, es van encetar contactes perquè fora cedida per a les esmentades Jornades. Finalment va ser exposada en l'Estació d'Autobusos d'Alcoi i va ser visitada per un públic molt nombrós amb una acollida molt positiva.

L'exhaustiva informació incorporada a l'exposició va fer necessària una publicació escrita sobre Mariola que permetera la consulta posterior de les dades i servira com a eina de consulta útil per complementar la informació obtinguda de la visita a l'exposició.

ÍNDEX

Mariola: famosa però desconeguda
Què és la Mariola?
Les roques
El clima
L'aigua
Tota a floretes
Del bosc al prat
Els animals
La presència humana
El mas
Una serra per al futur?

VIURE A LA MUNTANYA, VIURE DE LA MUNTANYA. USOS I EXPLOTACIONS TRADICIONALS

Edita: Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi. Any 2001

"La Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi va organitzar en 1999 les segones Jornades de Mil·lenni. En aquesta mostra del 99 tota la temàtica va girar al voltant de la "Diversitat=Sostenibilitat", i en aquest marc es van celebrar les jornades "Viure a la muntanya, viure de la muntanya. Usos i explotacions tradicionals". Aquestes jornades van consistir en una sèrie de ponències presentades per especialistes i professionals en la matèria, que van tractar de posar de manifest la importància de les relacions de l'home i les seues activitats econòmiques amb la natura en el context de la muntanya d'interior. Activitats com les explotacions minerals, les d'origen vegetal, l'agricultura, la ramaderia i la recol·lecció de la neu, entre d'altres, han contribuït, sens dubte de manera decisiva, a formar el paisatge tal com ara el coneixem.

La Gerència de Medi Ambient, conscient de l'interés de la matèria de què es tracta, i amb la inestimable col·laboració del Museu Arqueològic d'Alcoi, ha decidit donar-li una divulgació més seriosa a aquestes jornades per mitjà d'aquesta senzilla publicació en què s'inclouen els textos de totes les ponències que es van presentar en aquestes jornades. En aquests textos s'inclouen reflexions generals sobre les muntanyes (muntanya física, historiocultural i legal, entre d'altres), les relacions de l'home amb la muntanya tradicional (explotació de recursos, alteracions i transformacions paisatgístiques), nocions generals d'herbolari, nocions sobre el pasturatge tradicional d'ovins i caprins i l'empremta física que ha deixat aquesta activitat, l'aprofitament de la neu i els aprofitaments d'origen mineral..."

(text extret de la presentació del regidor de Medi Ambient, Julio Fontoba Ferrándiz)

ÍNDEX

PARTICIPACIÓ I MEDI AMBIENT. LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA EN EL CONTEXT DE L'AGENDA 21 LOCAL

Autor: Rafel Conca Gomis
Edita: Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi. Any 2001

El model de democràcia participativa que es proposa en aquest treball pretén eixir al pas dels problemes i riscos en què incorren els processos participatius en curs, estimulats per Agendes 21 Locals sustentades en el voluntarisme de polítics visionaris i compromesos amb el desenvolupament sostenible. La democràcia participativa es planteja no com una alternativa a la democràcia representativa, sinó com un complement substantiu als mecanismes de participació electoral. Consisteix en l'articulació d'engranatges de participació directa de la societat civil en els processos de presa de decisions i en la implementació de les polítiques amb caràcter vinculant, de forma que la implicació ciutadana s'incardine en les labors de govern. La participació es concep, doncs, com un element indispensable i institucionalment reconegut del procés politicoadministratiu que enquadra les decisions públiques, les quals recuperen el caràcter deliberatiu i de responsabilitat compartida de les democràcies reals.
(Juan Antonio Tomás Carpi. Universitat de València i IMEDES)

ÍNDEX

ESPAIS NATURALS. Terres Interiors Valencianes

1a edició: setembre 2001

Edita: Edicions Bromera, SL
La Gerència de Medi Ambient ha col·laborat en aquesta publicació

"El territori valencià conserva una gran varietat d'espais d'elevat valor ambiental, cultural, paisatgístic, en els quals podem trobar una flora i una fauna caracteritzades per la riquesa i la diversitat. Amb un text didàctic i unes fotografies espectaculars, Espais naturals, terres interiors valencianes pretén contribuir a la divulgació d'aquest patrimoni.

El primer volum mostra les serres o els massissos muntanyosos més representatius de l'interior valencià. Territoris extensos encara sense urbanitzar on han predominat, fins fa poc, les activitats pròpies de la societat tradicional i on es fonen, de manera subtil i harmoniosa, l'entorn físic i els elements culturals."

ÍNDEX

La Tinença de Benifassà
El massís de Penyagolosa
Desert de les Palmes
Serra d'Espadà
Serra Calderona i Portaceli
Caroig i mola de Cortes
Serra de Mariola
El Carrascar de la Font Roja
Serra d'Aitana i el Puigcampana
Serra Maigmó

Fauna urbana d'Alcoi (1998)

Autor: Pep Cantó Corchado

Per què una guia de Fauna urbana d'Alcoi?

"Algú va dir que s'ha de pensar globalment i actual localment. Resultaria irònic i incomprensible el fet de defensar la biodiversitat i conservació dels ecosistemes de l'Amazònia o l'Antàrtida quan no coneixem i no fem res per conéixer i conservar els ecosistemes i espècies de flora i fauna pròxims a nosaltres, tan pròxims com el mateix medi on vivim."

"Alcoi és una ciutat envoltada de natura, la qual quasi envaeix el nucli urbà, i amb aquesta arriba una fauna que, sense ser aquest el seu medi, s'adapta a les transformacions fetes per l'ésser humà i s'aprofita de les seues conseqüències. Aquesta fauna s'uneix a la que, des de fa segles, sí que s'ha acostumat a conviure prop dels humans i forma part del medi antròpic."

"Per açò, just és que tota aquesta riquesa biològica, aquesta fauna tan variada estiga recopilada en una publicació que ens ajude a conéixer un poc més Alcoi."

"Aquesta guia vol obrir les portes al coneixement de la riquesa faunística d'Alcoi i, al mateix temps, motivar i espentar a cadascuna de les persones que la lligen a investigar i descobrir, una per una, les joies que el nucli urbà en amaga."
(text extret de llibre)

ÍNDEX

Introducció
Per què una guia de la Fauna urbana d'Alcoi?
Com utilitzar aquesta guia?
1. Alcoi. La terra, l'entorn. Descripció d'hàbitats.
2. Fauna vertebrada d'Alcoi. Llista d'espècies.
     2.1. Els peixos
     2.2. Els amfibis i els rèptils
     2.3. Les aus
     2.4. Els mamífers
3. Venim dels nord, venim del sud.
     Alcoi com a punt del pas migratori. Espècies ocasionals.
4. Bibliografia
5. Nomenclatura i índex

LES ACTIVITATS TRADICIONALS AL CARRASCAR DE LA FONT ROJA

2a edició, 2002
Text: Josep M. Segura Martí
Col·laboren: Juan L. Albors Pérez, Antoni Barceló Rodríguez i Pep Cantó Corchado

Introducció

La muntanya i el bosc sempre han exercit una atracció sobre l'home. El contacte amb la natura, el paisatge, l'altura, l'aigua i els recursos que es poden obtenir de les serres, han fet que des de l'antiguitat la serra siga el centre d'unes activitats humanes.

L'aprofitament del bosc i la muntanya ha estat una activitat marginal a causa del seu caràcter tradicional, la qual cosa fa que tinguem molt poques referències escrites. No obstant això, encara hi resten evidències de l'acció humana, les quals han deixat la seua petjada o el seu impacte a les àrees de muntanya.

La nostra serra del Carrascar, centre d'operacions d'aquestes activitats durant més de cinc-cents anys, va conéixer el tràfec de llenyaters, carboners, pastors, masovers, nevaters, picapedrers, guardes, caçadors i ermitans: gent anònima que no necessitava l'electricitat ni els motors, però que va establir unes relacions entre la muntanya i la ciutat en desenvolupar una faena que té molt a veure amb el passat social i econòmic d'Alcoi.

En el transcurs dels anys hi van anar realitzant-se uns altres tipus d'activitats, sens dubte relacionades amb el culte i la devoció a la Mare de Déu de la Font Roja, i, més recentment, les de caràcter esportiu, turístic i ecològic.

Els alcoians hem fet ús -i abús- de la Font Roja durant els darrers cent anys. La construcció de la carretera, l'any 1891, va incrementar de forma considerable les visites dels romeus, ja que anteriorment l'accés s'hi realitzava per un camí des de Batoi que passava pel mas de la Mesquita, etc., i les visites hi devien ser ocasionals i tenir una escassa incidència en aquest paratge. L'edificació de l'hotel i els xalets, en 1922, van convertir la Font Roja en un lloc d'estiueig, habitat durant els mesos de calor per una colònia que, vulguem o no, també va ocasionar el seu impacte a la serra.

Actualment, el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja és un paratge d'interés per al turisme d'interior i és el lloc idoni per a realitzar una sèrie d'activitats de conservació i investigació, les quals, necessàriament, en possibiliten la revaloració dels potencials mitjançant la difusió i el desenvolupament d'activitats de caràcter didàctic relacionades amb la natura i el medi ambient, i també l'impacte de l'home sobre el paisatge.

Aquest impacte antròpic ens ha deixat el seu testimoniatge a través d'unes restes que, ara i ací, són objecte d'anàlisi per conéixer aspectes etnogràfics amb què contribuir al coneixement de l'explotació tradicional dels recursos naturals del Carrascar de la Font Roja.

ELS VOLTORS DEL PREVENTORI

Texto: Jordi Raül Verdú
Il·lustracions: Pep Cantó

Introducción

Amb el títol de "Les Aus.... a rajaploma", i coincidint amb el Dia Mundial de les Aus, es van celebrar a Alcoi les Jornades Mil·lenni 2002, les quals van girar entorn del món de les aus, el seu estudi i la protecció dels seus hàbitats.

En concret, i per donar a conéixer el projecte Canyet de reintroducció del voltor comú a les comarques de l'Alcoià i el Comtat, entre la població escolar, es va decidir l'edició d'un conte, titulat "Els voltors del Preventori", amb textos de Jordi Raül Verdú i il·lustracions de Pep Cantó.

FAUNA DEL CARRASCAL DE LA FONT ROJA

Quadern de divulgació, en què s'hi exposen les espècies més freqüents i representatives de cada ecosistema del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i del seu àmbit d'influència. Es tracta de les espècies que el visitant del Parc tindrà més oportunitats de poder detectar, observar i identificar.

L'objectiu últim d'aquesta publicació és la de proporcionar una eina bàsica per al gaudi i coneixement del Carrascar i, com a conseqüència, que contribuïsca a la seua conservació.

Editat conjuntament, en la primavera de 2006, per:

Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi
CAM. CEMACAM Font Roja - Alcoi
Conselleria de Territori i Habitatge

Accés al quadern en format PDF

FLORA DEL CARRASCAL DE LA FONT ROJA

Quadern de divulgació, que pretén ser una senzilla aproximació a la flora del parc i, alhora, donar a conéixer els factors que han propiciat el desenvolupament d'aquesta vegetació i la seua pervivència fins als nostres dies.

El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja és un dels enclavaments on encara es conserva la vegetació que antany cobria gran part de les muntanyes del llevant peninsular: el bosc mediterrani. Junt a aquest tipus de bosc es desenvolupen altres ecosistemes no menys interessants que s'estenen per altres àrees de la muntanya i defineixen un paratge de singular biodiversitat.

L'objectiu últim d'aquesta publicació és la de proporcionar una eina bàsica per al gaudi i coneixement del Carrascar i, com a conseqüència, que contribuïsca a la seua conservació.

Editat conjuntament, en la primavera de 2006, per:

Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi
CAM. CEMACAM Font Roja - Alcoi
Conselleria de Territori i Habitatge

Accés al quadern en format PDF