Cap 3000 aC, L'agricultura i la ramaderia ja s'havien consolidat com a sistema de subsistència i havien colonitzat la major part dels ecosistemes de la Península Ibérica. Al llarg del mil·lenni posterior, una sèrie de canvis transcendentals van donar lloc a cultures regionals fortament personalitzades que es convertiren en focus d'irradiació cultural.

A la vall del riu d'Alcoi la prospecció sistemàtica ens permet de reconstruir els primers mil·lennis de colonització agrícola. Es pot resumir dient que és un procés d'expansió de la població que segueix un model agrícola que desconeix l'aladre. Els poblats se situen al costat de les terres més productives, prop dels cursos d'aigua. La probable utilització de l'aladre permet, cap al 2000 aC, la colonització del secà i el pas cap a una agricultura més extensiva.

La imatge externa dels poblats del tercer mil·lenni aC estaria definida per uns fossats segmentats definien els límits de l'assentament o, almenys, de les estructures d'habitació dins d'aquest. A l'interior del habitat, com es comprova en Niuet, es testimonien una associació molt freqüent: a l'exterior de l'habitatge, de planta incompleta, apareixen dues sitges i un forn domèstic, La majoria de les activitats domestiques es devien realitzar al carrer, al voltant del forn.