En 1998 la UNESCO va declarar l'art rupestre de cronologia prehistòrica de l'arc mediterrani Patrimoni de la Humanitat. Un dels jaciments elegits per a obtenir aquesta màxima distinció mundial era la Sarga, a Alcoi, del descobriment de la qual ara es commemora el 50é aniversari.

La Sarga és un jaciment excepcional. Ho és per la seua ubicació en el marge dret del barranc de la Cova Foradada, en un entorn natural privilegiat en què, a pesar de la seua proximitat a les terres cultivades des de temps antics, encara s'hi pot contemplar com s'esmunyen els animals entre les pedres, s'amaguen entre les plantes o volen entre els arbres. Però la Sarga és, sens dubte, excepcional pel seu extraordinari conjunt de pintures, algunes de les quals es coneixen ara per primera vegada i altres es poden contemplar millor després de la neteja recent de la roca.

A la Sarga es troben representats tres dels horitzons artístics prehistòrics de la façana oriental de la Península Ibèrica, clarament identificables pel seu color, tipus d'execució i temàtica. Els tres utilitzen terres de tonalitats rogenques, distintes per a cada una d'ells, convertides en pols i mesclades amb algun producte orgànic desconegut per a fixar-les a les parets, sense preparació prèvia, mitjançant pinzells fets amb plomes d'aus, pèls, fibres vegetals picades o, fins i tot, amb els dits.

L'Art Macroesquemàtic és una manifestació artística exclusiva de les terres alacantines, caracteritzada per usar pintura de color roig fosc i els motius de grans dimensions i de traçat gruixut. A la Sarga es distribueix pels tres abrics, però destaca per la seua visibilitat en els situats en el centre de l'Abric II, especialment diverses figures humanes, una de les quals representada amb banyes a manera de bou, i uns complexos serpentiformes.

A l'Abric I, en canvi, les pintures macroesquemàtiques se situen en un dels seus extrems, entre les quals es pot identificar una figura humana amb els braços alçats i els dits indicats en les mans, fet que s'interpreta com un orant, al costat d'una altra de més esquemàtica i complexa i de diversos serpentiformes.

L'existència de motius semblants en les decoracions cardials de les ceràmiques de diverses coves nostres, de les quals hi ha un exemplar de la cova de l'Or, depositat al Museu Arqueològic d'Alcoi, permet datar l'Art Macroesquemàtic en el neolític antic, fa 7.000 anys, i per les seues imatges relacionar-lo amb rituals entorn de la fertilitat de les terres entre els primers agricultors i ramaders valencians.

Un segon conjunt de motius pintats a la Sarga correspon a l'Art Llevantí, una manifestació artística d'àmplia distribució per la façana oriental de la Península Ibèrica, des d'Osca i Lleida fins a Jaén i Almeria, en què les figures humanes i d'animals, aïllades o formant escenes, es converteixen en protagonistes principals, realitzades sovint amb traços precisos i ben perfilats, amb un farciment interior dels cossos, de vegades uniforme i en altres llistat.

A l'Abric I destaca un conjunt d'arquers, uns extraordinaris cérvols ferits per fletxes clavades en diversos punts del cos, pintats sobre els antropomorfs i serpentiformes macroesquemàtics, i dos arbres que, batuts, tenen fruits en les vores de les copes i en el sòl, rodejats per diverses figures humanes, dues de les qual són d'una execució excel·lent.

En un dels extrems de l'Abric II es va pintar un ramat de cabres i en l'altre un arquer que caça cérvols.

Aquestes superposicions i motius semblants en les decoracions ceràmiques de la cova de l'Or permeten datar l'Art Llevantí de les nostres terres en el neolític, en uns moments immediatament posteriors a les pintures macroesquemàtiques, i elaborades per gent que atorgava als animals un paper protagonista en les seues creences.

A la Sarga també trobem exemples excepcionals d'Art Esquemàtic, present en tota la Península Ibèrica amb formes diferents, que està caracteritzat per la simplicitat de les representacions humanes i d'animals, reduïdes a unes línies bàsiques, i per la presència d'una sèrie de motius geomètrics que, de vegades, recorden parts del cos humà i es relacionen amb les seues creences, a manera d'ídols. Les pintures esquemàtiques presenten sovint un traç irregular de vores poc precises.

A més de les barres en distintes posicions, que poden pertànyer a motius més complexos avui desapareguts, s'han identificat diversos tipus d'antropomorfs, tant a l'Abric II com a l'Abric III, i en el primer d'aquests hi ha un caprí, un ramiforme i un possible ídol del tipus halteriforme.

Les troballes valencianes i andaluses han permés situar l'origen d'aquesta manifestació artística en el neolític i la seua perduració fins a l'inici de l'edat dels metalls, ja en el III mil·lenni aC. Es desconeix el moment d'execució d'aquests motius a la Sarga, encara que per la seua execució i distribució a les parets dels abrics semblen antics.

La Sarga és, sens dubte, un santuari, el més complet i més complex de tots els que hi ha a la façana oriental de la Península Ibèrica. No es va utilitzar mai com a habitatge i a les seues parets diverses generacions d'agricultors i ramaders van deixar testimonis de les seues creences, que canvien d'imatges a mesura que es transformen les seues bases econòmiques i socials. S'acostaven a aquests abrics des de llocs distants, ja que en les prospeccions del seu entorn més immediat a penes s'han localitzat vestigis de la seua presència, per a celebrar cerimònies religioses, intercanviar coneixements o productes, establir aliances matrimonials o de grup o, simplement, per a parlar o divertir-se.

La Sarga és una herència dels nostres avantpassats que hem de cuidar i protegir. És un patrimoni de tots. Així ho va reconéixer la UNESCO en incloure-la en la seua selecta llista de Patrimoni mundial.