El 1985 s'iniciaren una sèrie de treballs arqueològics que pretenien documentar les estructures de defensa i d'habitat del jaciment ibèric de la Serreta, dutes a terme pels museus arqueològics d'Alcoi i d'Alacant, amb patrocini i autorització de la Generalitat Valenciana.

Les estructures de la ciutat ibèrica apareixen distribuïts irregularment al llarg de 830 m i abasten una amplària que varia entre els 30 i 50 m. Junt a l'habitat es localitza un santuari a la part mes alta i una necròpolis a l'àrea mes baixa i pròxima a l'entrada.

Es detecta una línia emmurallada que es perllonga per la carena del munt (vessant N) que amb els talussos escarpats defensen els accessos als poblats. A l'àrea d'ingrés al poblat (zona baixa oriental) se situaria la porta del recinte, defensà per una torre pentagonal.

La urbanística del poblat presenta un ordre constructiu geomètric, encara que adequat al terreny. La xarxa viària s'estructura a partir d'un carrer principal, paral·lel a la muralla, i finalitza a l'àrea del santuari.

Un grup de dos o tres cambres, de planta quadrangular, deurien formar una unitat d'habitació. Els murs de les cases son de pedra travada amb fang, i sembla que sobre aquests s'alçaria una paret de maons de fang seca. El sostre -generalment d'un vessant- estaria format per un embigat recobert de pals i canyes arrebossades de fang.