Els primers testimoniatges coneguts sobre la presència humana a les valls de l'Alcoià i del Comtat es poden remuntar al paleolític mitjà, fa uns 60.000 anys. Es tracta de bandes de caçadors neandertals que instal·len els seus campaments tant a l'interior de coves i abrics com a l'aire lliure. El Salt (Alcoi) és un dels campaments millor coneguts de les nostres comarques gràcies als treballs arqueològics desenvolupats en les últimes dècades. Les dades obtingudes a partir de l'estudi dels instruments tallats de sílex, de les restes de fauna (cèrvids, bòvids, caprins i èquids) i de la resta d'evidències de la presència humana, suggereixen que va ser un campament temporal revisitat per aquests grups durant milers d'anys.

El trànsit cap al paleolític superior i l'expansió de la humanitat actual es documenta a la Cova Beneito (Muro), on es va depositar un potent registre material que permet seguir l'evolució del període per mitjà de la tecnologia d'aquests grups, els utensilis de sílex i os i les seues formes econòmiques.

La fi de les glaciacions quaternàries, que a les regions mediterrànies no van tenir el rigor d'altres latituds més septentrionals, coincideix amb el període epipaleolític o el que és el mateix: els últims estadis evolutius dels caçadors-recol·lectors, previs a la introducció de l'agricultura primitiva. En l'àrea mediterrània es reconeixen dos grans tecnocomplexos culturals, el microlaminar, testificat al tossal de la Roca (Vall d'Alcalà) i a la cova de Santa Maira (Castell de Castells), i el complex geomètric, present també en aquests jaciments i, ja en els seus moments finals, a l'abric de la Falaguera (Alcoi).