Entre els anys 5000 i 2500 aC., aproximadament, es documenta una nova expressió simbòlica lligada als canvis econòmics i socials que comporten la introducció i posterior expansió de l'agricultura primitiva.

Aquestes manifestacions simbolicoreligioses apareixen en moltes cavitats i abrics de les valls comarcals, entre les quals destaquen les pintures del Mas de la Cova (Alcoi), on es documenten exemples dels tres estils:

El macroesquemàtic, que es caracteritza pels seus paral·lelismes amb l'art moble del neolític antic, especialment en la decoració cardial de la ceràmica.

L'art llevantí reprodueix escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu.

I l'esquemàtic representa un món simbòlic de motius geomètrics i idealització de figures.

De vegades, aquests estils apareixen superposats.